CARTA AL DIRECTOR
CARTA AL DIRECTOR
Amic Pepe: fa uns dies passejava jo per Valencia i de sobte em vaig trobar pel carrer de la Mar al meu amic de Corbera. No saps el temps que no ens havíem vist.
Em contà l’home que des que ens vàrem jubilar se n’anà a viure al seu poble. Volia estar tranquil i oblidar-se de les complicacions que el seu treball tenia. Em digué quasi a cau d’orella: «Tu no saps Boret lo que és estar darrere d’un mostrador tot lo sant dia atenent al client que ve a traure diners i vostre ordinador ha deixat de funcionar. És una faena que els de la Central no ho entendreu mai».
Prenent un café en el bar que hi ha a la Glorieta estiguérem parlant de com va el món, i com no , de lo desficasiat que enguany es presenta l’Estiu.
Després de quasi tres hores de xarrameca ens diguérem adeu amb un fort abraç. Quedà en enviar-me un “email” amb un dels seus pensaments sobre tot el que havíem estat platicant. L’havia escrit feia temps i em preguntà si es podia publicar en la pàgina d’internet de Quatretonda. Mentres se n’anava i parava un taxi em soltà: «Veus com jo sí que me’n recorde de tu? No t’hauràs oblidat del que deia ma uela de quan eren les festes patronals del meu poble i venien a tocar els músics de Quatretonda! Era una continua festa, no paraven mai…»
Bé, amic Pepe, si creus que pot interessar als lectors de QD, t’he copiat el contingut d’eixe “imail”. Ja em dius, amb tota la sincerament, si queda clar l’assumpte de com va el món.
ESCRIT DE L’AMIC DE CORBERA
Actualment, en estos dies que el temps acapara tota notícia que esdevé en esta societat alienada i compungida perquè ha deixat d’entendre que les circumstàncies són sempre objectives, sí, sempre ho són i ho seran perquè l’esdevenir dels fets sobrepassa a qualsevol vicissitud que un humà nascut de dona no està disposat a tolerar.
Ara bé, la tolerància també té un límit consuetudinari i prou freqüent que solament incumbix a aquell subjecte que seguint enterament lúcid no tolera sense ambages la consegüent capacitat de la seua ment, el “magín”, feble de segur, que en ser com ho és partidari de la susdita i inqüestionable particularitat instructiva, i prou absent, ens porta a considerar metes marcades ja, fa temps, en el començament d’esta reconfortada època que els intolerables adveniments terrenals i espacials alhora, arriben a satisfer les ànsies de pau i assossec de qualsevol que pretenga entendre el galimaties en el qual les circumstàncies ja al·ludides ens obliguen a considerar.
Certament, i sense retallar un àpex d’aquest al·legat, has de reflexionar serenament, amic lector, que només la claredat expositiva d’un bon escrit porta i ajuda plenament a alçar un ànim decaigut aconseguint imprimir una nova visió lúcida i perspicaç que, al remat, no ho dubtes mai, et portarà a que obtingues i posseïsques folgadament eixe estat imperceptible que la mare natura, en bastant comptats casos, concedix a aquells que arriben a ataüllar el ja clàssic començar d’un dia blau especial, i únic sens igual, de la mar Mediterrània o Mare Nostrum, mar tan ambicionat i volgut per individus hereus de l’esperit equànime, i didàctic plenament, que reberen “de gratis” del bagatge cultural dels romans i, més encara, dels grecs.
Carpe Diem
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Després de llegir atentament me s´ha fet tal nuc al cervell que necessite urgentment servei de psiquiatria. Ai Dios!
M’agrada, però l’exament el deixaré «p’a» setembre!