HISTORIES DE MAITERESA LA REDONDA

HISTORIES DE MAITERESA LA REDONDA
Des que jo tindria cinc o sis anys recorde molt bé moltes de les histories que ma uela Maiteresa ens contava als meus amiguets i a mi quan venien les nits de l’hivern i tots junts, entorn a la llar de sa casa, l’oiem encisats com embellia allò que contava amb tant o més detall que els actuals vídeos televisius ho fan ara.
N’havia una que se’m quedà gravada en el cap perquè era tan excepcional que segons deia sol passar cada cent anys. Era la de l’eclipse del Sol.
He arribat a la conclusió que estaria referint-se al de 1912. Fou l’any aquell en el que va nàixer el seu gendre i pare meu Salvauret Alberola, que també em contava lo que va passar en el cel quan ell havia vingut al món.
Referia la dona que es va fer tant de nit fosc que les gallines es retiraren a covar els ous i en tornar la llum del Sol començaren a cloquejar com si fora de bon matí.
Per a mi l’historia de Maiteresa la Redonda era paraula de rei i aixina a continuat mantenint-se en el meu cervell sens cap dubte.
No sé si el de l’època a la que ella es referia tingué tanta “força” que eliminà per complet la llum solar i tot quedà més fosc que una gola de llop, encara que el d’ahir del 12 d’agost del 2026 a mi em deixà despagat.
Possiblement era lo que jo esperava viure el dimecres passat: “que s’apagara la llum” com la del conte de ma uela perquè a més estava adobada eixa idea meua per tant de vídeo anunciant i amenaçant l’obscuritat completa. Idea que em feu pensar que lo que vaig veure mentre el Sol s’amagava darrere de la Lluna no n’havia per a tant.
Ara bé, m’ha reafirmat i m’he quedat molt content lo que ma uela, la dona que començà a saber llegir ja majoreta ―tenia tres fills i el que venia― mentre palejava en la boca del forn de Cucala, persona quasi analfabeta de poble que ni buscant-la amb un cresol per tota la vall d’Albaida es podria trobar una aede millor que Maiteresa la Redonda.
Salva
13 d’Agost, 2026
PS ―
1) – De segur que hi haurà personal pel món, sobretot l’educatiu i de l’astronomia, que pot traurem d’este paradoxal estat en el que he viscut des que era un monyicot i l’eclipse del segle XXI.
2) – Propaganda de ma uela Maiteresa que no falte!

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.






COMENTARIS