ADÉU, ENRIQUETA

Adéu, Enriqueta, energia i força de superació

Estimada Senyora Enriqueta Benavent Fortuño,

Avui, amb el cor ple d’agraïment i una mica de nostàlgia dolça, ens acomiadem de tu, no com qui diu adéu per sempre, sinó com qui deixa anar una estrella que ha il·luminat molts matins i que continuarà brillant en els records de tots nosaltres.

Et vaig conéixer als passadissos i aules de l’escola del nostre poble, Quatretonda, aquell lloc sagrat on els xiquets aprenien no sols lletres i números, sinó també el valor d’un somriure sincer i d’una mà estesa. Des del primer dia, vas ser com un raig de sol que entrava per la finestra: portaves l’alegria dins teu, com si l’hagueres teixida amb fils d’or i esperança. El teu somriure no era una màscara; era la teua essència, un regal que oferies sense demanar res a canvi, i que feia que el dia fóra més lleuger, més amable, més humà.

La nostra amistat va nàixer entre llibres de text, entre soroll de pati i entre converses senzilles que es convertien en confidències profundes. I des d’aleshores, any rere any, aquell carinyo mutu no ha fet sinó créixer, com una olivera que s’enforteix amb el pas del temps i les pluges. Has estat companya, còmplice, suport i, sobretot, una amiga de veritat, d’aquelles que no fallen quan el camí es fa costerut.

El teu coratge era una lliçó viva. No hi havia dificultat que et doblegara; al contrari, cada obstacle es convertia en una escala per a pujar més alt. Les teues ganes de viure eren contagioses: superaves les proves amb una dignitat serena i una força interior que semblava inesgotable. I el millor de tot és que eixa fortalesa no la guardaves per a tu sola; la comparties. Donaves esperança als que estàvem al teu voltant, ens fortalicies amb el teu exemple quotidià, amb la teua capacitat de veure llum on altres només veien ombra.

Has estat una bona persona en el sentit més noble de la paraula: no sols d’infants a l’escola, sinó de vida per a tots els qui t’hem conegut. Has ensenyat a riure en els moments bons i a no defallir en els dolents; has ensenyat que l’alegria no és absència de problemes, sinó presència d’amor i de voluntat.

Ara que arriba el moment de l’acomiadament, no vull parlar de finals, sinó de continuïtat. Perquè tu continues vivint en cadascun dels somriures que has provocat, en cadascuna de les forces que has infós, en cadascuna de les mans que has estret i en cadascun dels cors que has tocat.

Gràcies, Enriqueta, per haver estat eixa llum constant, per haver portat l’alegria com qui porta un tresor i l’ofereix generosament. Gràcies per l’amistat, pel carinyo, per l’esperança que ens has regalat sense mesura.

Que el camí que ara emprens siga tan ple de pau i de bellesa com tu has fet els nostres. I que, des d’on estigues, continues somrient, perquè sabem que el teu somriure mai no s’apagarà del tot en nosaltres.

Amb tot l’afecte i l’admiració del món,

Un amic que et porta sempre al cor.