Fort vol caminar Rocinante...,
però va prou aspaiet.
Els anys no perdonen,
si bé,
Alonso Quijano
no para de voler desfer malifetes
sense ser conscient que un dia
―qui sap quan―
l’implacable rellotge del temps
deixarà de contar hores
i...
en eixe moment estaran els dos
enmig d’un terreny ignot
i tindran que seguir bregant
dins del somni que començà
el dia que la vida
els llegà al seu lliure albir
perquè interpretaren una comèdia
d’un llibret escrit en blanc.
****
Alonso Quijano:
tu saps que l’aigua d’un riu mai remunta.
Deixa’t ja de somniar somnis,
clava els peus ben fort en terra,
dona-li solta al ruc,
ell trobarà un nou “Cavaller Andante”,
i seguirà fent camí,
i tu...,
no somnies seguir somniant solcar
terres plenes d’argilagues,
no saps que a hores d’ara
has d’estar sempre despert?
Tin present,
i no oblides mai les paraules
que et ficava en boca don Miguel:
«Ya en los nidos de antaño
no hay pájaros hogaño».
Salva
Febrer, 2026
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
COMENTARIS