ELS MILLORS MOMENTS MiCQ 2025

A Quatretonda, al cor de la Vall d’Albaida, l’octubre de 2025 no només ha sigut testimoni del renou de trabucs i tambors, sinó també del miracle anual que transforma la pólvora en paraula, i la història en esperança. Els Moros i Cristians han tornat a desfilar, però enguany, l’Ambaixada ha brillat amb una llum especial: la de la reconciliació.

Els dos bàndols, enfrontats per tradició i record, s’han trobat com cada any davant la plaça major, convertida per un moment en escenari atemporal. Els parlaments han sigut vius, punyents, amb aquella llengua que batega entre el vers i el foc, entre l’orgull i la memòria. El capità moro, vestit amb sedes d’Orient i mirada ferma, ha proclamat els drets del seu poble amb veu clara. El representant cristià, guarnit amb creu i capa, ha respost amb convicció i dignitat.

Però alguna cosa ha canviat. No hi havia odi als ulls, sinó respecte. No hi havia set de venjança, sinó voluntat d’entesa.

Després de la retòrica, que semblava inflamada i definitiva, un silenci dens ha caigut sobre la plaça. I enmig d’aquell mutisme expectant, ha ressonat una veu que no venia de cap bàndol, sinó de la història mateixa: el rei Jaume I, majestuós i solemne, ha emergit com a símbol de la unitat. El monarca, més savi que conqueridor, ha trencat les espases amb la paraula justa i ha entonat un cant a la reconciliació, a la convivència i a la memòria compartida.

“Ja no vull regnes dividits,
ni murs entre germans,
vull un poble que canta unit:
Visca Quatretonda, tots a una mà!”

Les tropes, abans enfrontades, han avançat l’una cap a l’altra, no per lluitar, sinó per fondre’s en una abraçada col·lectiva que ha fet tremolar les pedres més velles del poble. Els estendards, que fa uns minuts marcaven diferències, ara es creuaven al vent com si dansaren junts una nova història.

La plaça ha esclatat amb un crit unànime: “Visca Quatretonda!” No era només un eslògan. Era una declaració d’intencions. Era el clam d’un poble que sap mirar enrere sense rancúnia i endavant amb orgull.

Així ha acabat l’Ambaixada de 2025: no amb la victòria d’un sobre l’altre, sinó amb la victòria de la paraula sobre la guerra, de la cultura sobre l’oblit, i de la pau sobre l’orgull.

Quatretonda, fidel als seus orígens i valenta en el seu present, ha donat una lliçó que traspassa el folklore. Perquè quan la història es viu amb el cor i no amb l’odi, els pobles no només celebren el passat, sinó que es guanyen el futur.