BON NADAL 2025

Enmig de la placeta quieta, quan la llum d’hivern acarona les pedres antigues, Estanislao Alberola Serra s’atura davant del campanar de Quatretonda. El ventet fresc li porta l’olor de llenya i tarongina, i ell, amb el cor encés d’afecte pel seu poble, alça la veu amb una solemnitat tendre:

—Bon Nadal, Quatretonda! Visca Quatretonda!

La paraula ressona entre els arcs i les façanes, com si despertara una memòria antiga i estimada. Des del fil del cel, uns coloms blancs s’alcen i planen sobre la plaça, com si portaren ells també un missatge de pau. Les ales brillen un instant al sol d’hivern, i semblen beneir l’instant amb un silenci pur i lleu.

Estanislao somriu. Sap que els Nadals tenen una manera pròpia de fer bategar els records, de reunir els cors i d’encendre esperances. I allí, davant del campanar que ha vist passar tantes estacions d’alegria i de lluita, ell pronuncia les seues paraules com un regal, com una abraçada al poble que estima.

I els coloms, encara giravoltant, escriuen en l’aire un desig compartit: que la pau i la llum d’aquest Nadal romanguen vives en cada casa, en cada festa, en cada somni de Quatretonda.