EMILIO OLTRA,L’ÚLTIM MESTRE RELLOTGER
En silenci s’ha aturat el temps, com si l’engranatge més secret del món hagués decidit fer un sospir llarg i pregon. Ens ha deixat l’últim mestre rellotger, i amb ell s’apaga una llum que no era sols d’ofici, sinó de saviesa antiga, heretada de mans que coneixien el valor de la paciència i la delicadesa.
El seu taller, on vaig tenir l’honor d’entrar, era un temple de la precisió i la memòria. Hi reposaven eines amb pàtina d’història, com relíquies d’una artesania que només ell sabia fer parlar. En un racó, el pardalet a la gàbia era el seu confident mut, testimoni fidel de la dansa dels ressorts i les rodes dentades, d’aquell batec metàl·lic que ell sabia escoltar com si fos un cor viu.
Don Emilio Oltra no treballava: conversava amb el temps. Els rellotges no eren màquines, eren criatures que ell despertava amb mans d’orfebre i amb una paciència que només els llibres sagrats podrien comprendre. Cadascuna de les seues paraules tenia el ritme d’un pèndol, i cada gest duia el tremolor d’un amor antic, fidel al misteri de fer viure els segons.
Se’n va l’últim mestre, i amb ell marxa també una forma de mirar el món: la que ens recorda que la bellesa necessita calma, que el temps només és digne si el fem ressonar amb afecte i mestria. Ens queda el record, ens queda la lliçó, ens queda l’encís d’haver-lo escoltat.
Descanse en pau Don Emilio, aquell que sabia que el temps no és or, sinó música.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS