LAMENTO DE UN MARINERO
LAMENTO DE UN MARINERO
A la orilla de la mar
se lamenta un marinero:
¿qué hago yo aquí,
buen amigo?
Si tú no me lo sabes decir:
¿quién me lo puede explicar?
Esperando la respuesta,
la negrura de la noche lo envolvió
sin él sentir
cómo perdía el vivir.
Allí lo encontraron,
―justo a la orilla del mar―,
al amanecer el día.
Había llegado su fin.
A la espera de respuesta
se fue sin nunca saber
que su confidente amigo…,
¡sólo podía escuchar!
SALVA
Febrero, 2025
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Els laments servixen de poc, s’ha de ser conscient que l’altar en el qual fem la “pregunta-lament” és quasi sempre de marbre i, com és natural, mut.
Si et fas preguntes i arribes a trobar una resposta, el “predicador” que sol contestar ―bastant vegades― serà un «aprenent de redemptor» que va buscant adeptes a la seua manera de pensar.
Les respostes hi ha que trobar-les dins de cadascú, “digerint” en el teu cervell totes les que t’han anat entrant i posteriorment, elaborant la personal conclusió a la que arribes fent-la teua després.
Si així no ho fas acabaràs acceptant el pensament del que et respon sense més i, en el pitjor dels casos, t’hauràs convertit en un ferm corifeu de les seues prèdiques.
No ho oblides mai: has de ser sempre l’únic amo i senyor del teu pensament!