SER MESTRE
Hui en dia, ser mestre o professor comporta digerir en l’aula bona part de la tensió social, que n’és molta.
El problema no són sols les xarxes socials i aparells digitals sinó que el mestre s’ha quedat sense ferramentes per imposar respecte.
A l’enrasar per baix en el nivell educatiu, l’alumne que val buscarà aprenentatge fora de l’aula, en casa: en biblioteques, en viatges o en internet i el que no val, que també n’hi ha i no hem de estirar-nos els cabells per això, continuarà igual però, envalentonat.
Els pares, tampoc estan per la labor d’ajudar en aquesta tasca. Molts es limiten a desfogar les seues misèries contra els mestres o professors. allò que els pares no es plantejarien fer en el seu treball amb els seus superiors, les xarxes socials per un costat i la passivitat de les autoritats per l’altre, els permet compensar els seus complexos d’inferioritat o d’una falsa superioritat, amb la humiliació cap a uns professionals millor formats que ells, i damunt els ix gratis.
Els docents no tenen tampoc preparació suficient per enfrontar-se a tota la problemàtica que pot tenir un aula, com alumnes amb síndromes «X», intel.ligències límit, estrangers que no coneixen la llengua i te’ls posen a l’aula per a fer 5é, 3r d’ESO o el que toque en eixe moment.
Ser docent és una professió desprestigiada per la societat.
Des de la política tampoc ajuden. Les lleis que «pensen» sòn cada vegada més surrealistes i plenes de burocràcia inútil.
La inspecció no és més que una espècie de GESTAPO que serveix al gobern autonòmic i a alguns ED que es permeten el luxe d’amenaçar-te quan no et plegues als seus desitjos, i també són, de vegades, la ferramenta que es posa de part d’alguns pares per por a les denúncies, quan la seua funció principal deuria de ser assessorar al personal i ajudar-los. Actúen moltes vegades per correcció política.
Ara també els convé a les autoritats confrontar a la societat amb els «privilegiats» funcionaris per tal de llevar-los un dret adquirit quan van guanyar la seua plaça com puga ser la sanitat. Volen desmantelar MUFACE, i ho faran; això sí, amb la confrontació amb la societat per allò del «divide y vencerás»
Pinten bastos en educació.
La professora Rosa Mahiques està interessada per les curiositats i els detalls. Anecdotari històric. Punts i apunts de la vida quotidiana els quals cal conservar i mai oblidar.
Hui el professorat està molt desprestigiat, tant en Primaria com en la Eso, l’alumnat la majoria no fan cas, i això és, pense jo, perquè en casa els pares es conformen en lo que diuen els fills renegant dels mestres. I, la majoria ni siquiera parlen en els tutors per comprovar la realitat. Jo mateixa recorde quan els meus fills anaven a escola/institut ademés de preguntar-los a ells a ells, tots els trimestres anava a parlar en els tutors, i això que ells no donaven problemes i portaven bones notes.
Però mai despreciavem als professors, tot lo contrari. Hui en dia també hi han bons alumnes clar que si però són els menos. Ànims a tots els mestres/professors perquè són la base para formar no només en ensenyança, també en persones educades , en bones persones perquè és el que han vist.