Seleccionar página

IDUS DE MARÇ

IDUS DE MARÇ

IDUS DE MARzo

IDUS DE MARÇ

 Tindria jo uns vint anys, i durant un descans que ferem per esmorzar mentre veremava amb mon pare i el tio Joan, vaig ficar el cullerot en la conversa que duien els dos majors asseguts a la porta de la caseta que tenim a Torrella.

A eixa edat et creus que el món no és com ells el pinten; que tu, que acabes de descobrir, fa com qui diu ahir que n’hi ha un, comences a pensar: com pot ser que estiguen tan encallats sempre revivint el seu passat? Que si la guerra, que si la república, que els patiments de la postguerra, que a açò no li’n queda res, que diuen que… No es pararan mai a ser conscients del present i com pot influir sobre el futur?

—Vostés què creuen?: és preferible la llibertat o la seguritat i viure amb pau? —Vaig soltar de sobte.

—A què ve eixa pregunta, xiquet? —Hem contestà el tio Joan.

—Perquè pareix que no saben que els problemes que els plantege no són d’esta època només, els tenien ja els antics, els romans per exemple. He llegit la vida de Julio Cèsar fa poc i conten que l’home volia la pau, l’estabilitat de govern, prosperitat del poble  i un bon funcionament de la república, però a canvi demanava limitar les llibertats i tindre ell el poder absolut per a fer i desfer.  La intenció dels que l’assassinaren era bona; ho feren amb tot el dret perquè el que volia instaurar el Cayo era contrari a les lleis establides. Fou inútil la seua mort perquè com sempre sol passar: l’odi, la revenja, les ganes de poder i el fanatisme poden més que la reflexió i l’entrega desinteressada del que diu que vol manar i servir al poble…, i després el nebot Augusto als romans els prengué el pel com a xinos…, i els que li seguiren no digam res… Però tornem: la llibertat o la seguritat i viure amb pau?

—Salvauret, on has dut el teu fill perquè parle d’esta manera? Mira xaval, no n’heu tingut prou en la teua família?

—Au! Anem-se’n a tallar raïm que es fa tard. Ja parlarem tu i jo més espai. Mira que t’ho tinc dit! —Contestà mon pare.

 Ací no trauré mai res en clar, vaig pensar jo. Què sabran estos vells?

A hores d’ara, i després de 50 anys, jo ja sóc un més de la colla de la vellesa i crec tindreu clar, no sé si tu, benvolgut lector, ho tens.

 

Salva

 

PS —Aquest és un passatge de la trilogia que duc escrivint sobre la meua família. Si bé no volguera jo amb aquestes lletres despertar del somni a aquells possibles habitants de Brigadoon.

3 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    L’experiència ens fa vore el món de manera diferent, i el llenguatge te molt a veure-hi també.
    No és el mateix haver viscut experiències doloroses que no haver passat per ahí.
    L’experiència de vegades també ens fa desconfiats.
    I es veu que jo encara no sóc molt vella i no forme part d’eixa colla perquè encara no ho tinc clar del tot.

  2. Pepe

    Entre la PaU I LA llIBERTAT està la JUSTÍCIA. La JUSTÍCIA facilita a tots la PaU i la LLiberTAT.

  3. Salva

    «Cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia!

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

CUANDO EL TIEMPO SE DETUVO

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

QUARTONDINA PRIMAVERA

[metaslider id=»41601″]

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

[metaslider id=»41536″]

COMENTARIS