Maria Sentandreu : » Escribir es una necesidad como respirar «
Pica sobre la imatge i podràs accedir al document en PDF ampliat i descarregable.
Arriba a les meues mans una entrevista realitzada per Rosana Moya al diari » LA RODALIA « de Castelló, a la nostra jove quartondina Maria Sentandreu : periodista, escriptora i sobretot una extraordinària persona que comença a obrir-se pas a la vida i a tastar els diferents matisos, angles i perspectives que la conformen.
Vaig començar a interessar-me per la seua trajectòria amb motiu de la presentació del seu poemari » Eclipse de Luna «, el qual fou presentat aquí a Quatretonda el passat mes de novembre. I dic que em va cridar molt l´atenció perquè publicar poesia en aquests temps ( i en quasi que tots ) és una mena d´heroïcitat manifesta. Al seu moment QD va informar d´aquest acte tan emotiu, on els sentiments foren els protagonistes juntament amb la paraula, la veu blanca emocionada i la musicalitat dels versos. Uns mesos més tard, vaig tenir la sort de compartir uns minuts amb ella una gèlida vesprada d´aquest hivern a la vora del foc. I les seues paraules al llarg d´aquella grata conversa varen ser suficients per a captar allò trascendent del que es diu carisma i que no es pot descriure. Arribats a aquest extrem, l´esmentada entrevista que li han fet al diari » LA RODALIA» m´ha confirmat el que jo intuïa : Maria Sentandreu, gran lluitadora, gran comunicadora, gran triomfadora. Maria té un somriure que contagia força i optimisme, que anima.
Esperem algun dia tenir el privil·legi de publicar a QD algun treball o col·laboració amb els quals de segur que s´enriquiria. Com diu el nostre amic Benavent el dispendi, el sobre, la paga… serà solament espiritual…però, què seria de nosaltres sense ànima ? Respira. Escriu. Respirar per a escriure. Escriure per a respirar. I per a viure. I per a gaudir d´eixos moments que solament uns pocs poden arribar a sentir : sentir-se al cel sense haver-se mort. Entre paraules. En un munt de lletres i idees que es barallen per configurar el vers definitiu. Entre línies. Tinta escrita a colps de pincellades suaus. De tant en tant alguns sospirs. Entre alegries i llàgrimes. Com en l´eternitat.
pepe romero-nieva
+ INFORMACIÓ RELACIONADA AMB L´ARTICLE
– » Eclipse de Luna » de Maria Sentandreu
Maria Sentandreu és llicenciada en periodisme. Poeta. Amb un gran cor i una gran sensibilitat.Versos intimistas. Poemes d’experiencies vitals. Maria pregunta a l’univers i espera respostes senzilles alhora que trascendents.
Maria va aubrintse camí y yo malegre molt. La vida mos posa davant de circunstancies que si les vegem desde fora mos pareix que no les superariem, pero gracies a Deu, persones com ella el fan vorer que val la pena viure. Maria pareis una persona positiva, de ixes que sempre veuen el got mig ple. Desde ací vull donarli el meu reconisiment com a persona valiosa, positiva y que contagia les ganes de viure y de fer coses. Aspere que arribe molt llunt, y que en Quatretonda mos pugam sentir orgullosos de dir : Ixa xica es del meu poble.