CASES BARATES

Aquestes són dues de les cases barates que encara queden al poble  i conserven la «fisonomia» de quan les van fer.

Unes cases de 200 metres quadrats, totes iguals, amb un bon corral i unes portes al costat de casa per poder entrar llenya, la «muleta», trastos …

Em contava una senyora, que en el seu temps va tindre ocasió de comprar-ne una, que el seu preu va ser de 30.000 pessetes, a pagar durant 30 anys a raó de 1000 pessetes a l’any. Traduit per als euristes, són 180 euros a pagar en 30 anys a raó de 60 euros a l’any. 

Ara em direu que clar! això va ser en la dècada dels 60 i deurien de ser molts diners; però no deurien de ser tants quan es deien «les cases barates».

La meua reflexió ve a compte perque em pregunte moltes voltes si no podrien fer ara una altra tanda de cases com aquestes a preu que pugueren pagar tots els jovens i alguns no tan jovens que necessiten una casa per a viure.

L’ altra gran inversió inmobiliaria que es va fer al poble als anys 70 va ser la «finca de pissos» on es van construir 54 vivendes amb 4 habitacions, menjador, cuina i un asseo cadacuna i que a dia de hui podem dir que encara està a ple rendiment; viuen moltes persones.

D’aquestes vivendes no tinc informació de quant van costar però sí recorde que van fer com un sorteig entre les persones que es van apuntar per obtenir una d’aquestes vivendes. Era una finca foránea i algo apartada del centre però hui és quasi el centre.

Quanta gent del poble ha passat per aquestos pissos abans de construir-se o comprar-se una altra casa. I quanta gent continua vivint allí des de que les van construir.

Doncs, a vore si s’animen les autoritats i emprenen la tasca de construir vivendes i la gent jove  no se’n va a viure a altres pobles.

Rosa Mahiques